Què entenem per desenvolupament?
Desenvolupament és el procés d’augmentar les capacitats humanes. Les capacitats són els recursos que tenim per poder viure dignament i desenvolupar-nos socialment, econòmica i política. Sentim fortes interrelacions entre el desenvolupament individual i el desenvolupament humà dels pobles del món. Creiem en el valor d’educar persones conscients, compromeses, responsables amb la seva vida i, de retruc, és inevitable que aquesta consciència individual tingui efectes globals.
Capacitats fonamentals per el desenvolupament
1.-La seguretat bàsica
Es relaciona amb la seguretat i confiança en l'entorn, amb els vincles que s'estableixen i amb la realitat social i històrica.2.-
L’equilibri afectiu
El valor a treballar és la serenitat, actitud enfront de la realitat que permet valorar objectivament les qüestions que se’ns plantegen.3.-
La saviesa
És el talent per fer les preguntes adequades i trobar les bones respostes. La saviesa no és un saber teòric, sinó un saber pràctic: es dirigeix a l’acció.4.-
La valentia
Cal sentir-la des del doble vessant: el coratge d'emprendre i el coratge de perseverar. La valentia consisteix en no deixar de fer, malgrat la dificultat que comporta l'acció.5.-
La diligència
Actuar amb intel·ligència. La paraula diligència ve del verb "diligere", que significa estimar. La diligència és l’activitat pròpia de l’amor.6.-
L'autonomia responsable
És sentir-se autor de la pròpia vida, independent, ser lliure. No entenem la llibertat com fer el que vull. Ser lliure és saber que cal escollir i ser responsable del que fas.7.-
La creativitat
És fer alguna cosa valuosa que no existia. La creativitat està directament relacionada amb la resolució de problemes. La creativitat es relaciona amb la generositat i la felicitat que acompanya tota activitat productiva escollida.8.-
L'alegria
És la gran experiència positiva i de plenitud. Augmenta les possibilitats i capacitats dels éssers humans. L'alegria està associada a l'activitat, font d'energia per a l'acció.9.-
La sociabilitat
Suposa una actitud per a la convivència: els altres poden ser una font de satisfacció. La sociabilitat suposa l’acceptació que no podem viure sense els altres. Tots necessitem estar acaronats per una càlida xarxa social.10.-
La compassió/empatia
Sentir-se afectat pel dolor dels altres. És el fonament de la solidaritat. No és només un sentiment, és un hàbit operatiu del qual surt la col·laboració, l’ajuda, el consol.11.-
El respecte
És el sentiment adequat cap a tot allò valuós. Necessitem respectar i ser respectats. La nostra forma de viure es basa en el reconeixement que els altres fan de la nostra dignitat.12.-
El sentit de la justícia
El sentit de la justícia es dona espontàniament en els nens, que saben diferenciar entre una transgressió d’un reglament i la transgressió de la justícia.13.-
La participació - cooperació
Passar a l’acció transformadora conjunta, unificar esforços i plantejar solucions consensuades a situacions d’injustícia social.14.-
La responsabilitat
Amb la nostra vida i amb la vida dels altres. És important tenir present la nostra responsabilitat amb el model de desenvolupament imperant i hegemònic.15.-
.png){kind=small}