Resulta molt difícil dir des de quan l’Arcadi Oliveres és un referent per a tothom que pensa que el món hauria de ser un lloc més just, digne i lliure. L’Arcadi sempre hi ha estat i sempre hi serà. Amb la seva incorregible afició a dir que sí i comprometre’s a qualsevol xerrada, reunió, curs, conversa… Amb els seus coneguts oxímorons: intel·ligència militar, banca ètica. Amb la seva despietada crítica al sistema capitalista i als seus terribles efectes de desigualtat, fam, misèria i degradació ambiental. Amb la seva estimada bondat i la seva escrupolosa coherència.

Aquests dies se’n faran biografies i glosses. Potser molts d’aquells que participen d’allò que denunciava l’Arcadi s’hi afegiran també. Els que hagin tingut la immensa sort de conèixer-lo saben que no calen, que a ell no li calen. Cada persona que l’ha escoltat en una xerrada, que l’ha tingut a classe, i que s’ha sentit interpel·lada per allò que explicava, que denunciava, en farà la seva pròpia i serà la millor que se’n pugui fer.

Professor del màster de Globalització, Desenvolupament i Cooperació des del seu inici, l’any 1988, i compromès amb Món-3 també des de ben aviat, va ser-ne membre del Patronat. La seva petjada en cada entitat, grup o col·lectiu de què ha format part, on ha impartit una conferència, on ha fet una classe, serà inesborrable. La seva mort, no per anunciada, ha deixat de colpir-nos i entristir-nos profundament. No hi haurà millor homenatge i recordatori que continuar treballant i lluitant per la Pau, la dignitat de les persones, el respecte als Drets Humans, la justícia i la igualtat; tot allò pel que ha viscut l’Arcadi.

En aquests temps de crisi i pandèmia, de retorn de les fosques ideologies de l’odi, de privatització d’allò que és de tothom, d’indiferència envers el patiment dels que fugen de la guerra i la pobresa, que el seu compromís ens serveixi d’exemple i la seva coherència de guia.

Que trobis la Pau que sempre has defensat, Arcadi.